(Olmos)
Em tiraré el món a l’esquena, nena
el futur és boira, boira
posem els fars, el futur és boira
crema, la història cadena perpetua
puja a la noria, gira, vola la melena
línia divisòria? teua, meua, no és el tema
el futur és boira negra i crema
si els bàrbars, estarem lluny
besa’m com aquell Juny, pesa el temps
anys de pluja, altra centúria
somnis entre racons verds del Túria
fúria de metalls, xocant,
els segons s’estan desglaçant
demà uns ventalls, volant,
de mil peces, colors perses
matins de maduixes
com en Hollywood, de cine
el futur és boira, joventut
com en Hollywood, però real
asseguts somiant que somiem
estava cantat, tenim les notes
els llavis s banyats ho notes?
el futur ens te por
infinits,els estels parlen.
com en Hollywood, immortals
cel·luloide, fotos i retalls
com en Hollywood, altre ball
dóna’m la mà fugim del no demà
mira la llum, llepem l’hortizó
dos pols, són pocs, vols?
fem el camí, cos germà
dóna’m la mà fugim del no demà
si el món és el Mar d’Aral
s’amaga, dóna’m la mà, germana
hem creat un nou continent, junts
ho saben alguns, durs com animals
tallarem la gàbia, obrirem les aigües
beurem llàgrimes, un groc d’or
obrirà el matí, el futur era boira ahir
i dic era, era boira, ahir
hui parlem de veure l’any 3.000
asseguts a un núvol, l’any 3.000
allà ballarem lliures,
surant, cadascú un ala
volant, com en Hollywood tot és possible
converses de dos anys, volant
cadascú un ala,
espenta el vent arribem Mart, amb tot el sol de cara
tombats a la gespa, se’ns farà de nit
pels Déus que se’ns farà de nit
milers d’estels com veles
suaus teles, l’infinit per redolar
noves formes, pintures murals
mars, amb nous nom per batejar
tot un món, tastant sabors
tastant-nos capvespres rojos
com en Hollywood, de cine
el futur és boira, joventut
com en Hollywood, però real
asseguts somiant que somiem
estava cantat, tenim les notes
els llavis s banyats ho notes?
el futur ens te por
infinits,els estels parlen.
com en Hollywood, immortals
cel·luloide, fotos i retalls
com en Hollywood, altre ball
dóna’m la mà fugim del no demà
mira la llum, llepem l’horitzó
dos pols, són pocs, vols?
fem el camí, sense boira
dóna’m la mà fugim del no demà.