(Olmos)
Se’ns va fer de nit, la sorra estava ja freda
eixint rollos del pit, com Dony Darko la seqüela
humit el crit de la fera al crepuscle de seda
la mar sencera, ones xiulant himnes de guerra
el demà és cera calenta, crema als dits i marca
València és un barca, un carreró groguenc al vespre
un orxata gelada, un all i pebre,
fugir dels teus carrers, és temptador quan no vols perdre
veiem sol fora la cova, com Aristòtil
el mite la caverna mediàtica no és volàtil, és tàctic,
és tot tàctil, el tic tac tràgic, el feedback màgic,
no em faré el simpàtic, hui no estic bé,
si veieu que no parle arreplegueu-me,
tot es barreja al cap, la fi del camp
el cant dels sants, germans de sang
caminar per la Seu, els vells paranys
aquell nom seu i meu, ara és el teu, eh?
no parle de mi, parle de tu, feu-ho vostre
la vida és un plat principal, sense postres
portes la teua càrrega, valenta
respiràrem fons a aquella muntanya lentament
l’ermita de Santa Llúcia veient,
la costa valenciana i una rojor adolescent
els anys a la plana, ja són pretèrit
ens fem grans i la mare plora la fi d’un cicle
lluitem desaforadament per l’èxit
quan la felicitat deuria ser l’únic vincle
darrere el cristall d’un xic tímid
pujar a un escenari i sentir un xiscle
amagar els secrets del mèrit
arrogant, sota un sol pastós de xicle
abans que s’acabe el món
com les Barraques
no perdrem el temps
tio,que no és debades
que no t’estranyes
estava escrit en el llibre dels fets,
i en les fulles que no hem parit.
(ElTom)
Amb mil marques a la pell però no de tatuatges,
alguna influència grunge sense buscar segell,
volem llar i lleis pròpies, novies,
tenim més bales en stock que un venedor de fusells.
Ei! Xica, aneu-se’n tu i el meu cervell, vell
exilieu-se un parell d’anys a la seu d’urgell.
Els moments claus de la vida es mesuren en segons,
vull cantar-te aquesta nit i follar-te com un cérvol.
Innombrables ocasions deixades córrer,
recordar-se només del que no va ocórrer,
com a Andorra fem negocis sense impostos,
els impostors els catem de les bambes fins la gorra.
Putes vestides amb pells,..
reines als polígons per un jornal decent
lladres enaltits a la T.V.
mentre els vertaders herois acaben a Picassent
acompanyant-li al fem, reciclem
férem el testament i ara composem el Rèquiem,
som bona gent, no canviem duros a pesseta
tornant-ho a llegir que la dita ja està feta.
sigues discreta,
pugem com la meseta
a la platea ni fent amena ni amb oxigen,
al temps Frida Free Rap porta l’origen,
és per això que és fixen i encara no hem obert ni la despensa.
La corda es tensa , som la defensa,
que pensa i que menja
que et llança una vaselina de porta a porta,
sense unflar l’aorta i sense demanar propina.
abans que s’acabe el món
com les Barraques
no perdrem el temps
tio,que no és debades
que no t’estranyes
estava escrit en el llibre dels fets,
i en les fulles que no hem parit.