1. |
Arriben els Fri...
02:00
|
|||
2. |
Volant
03:43
|
|||
Anem volant sobre muntanyes de fem
a vegades resistim, altres voltes naufraguem.
Som el sobrant, però no desesperem
mentre quede sostre, sal, aigua i forment.
Si arriba la tempesta done el 100%
amor per la família 24/7
ens ensenyaren el respecte des de ben xiquets
a donar la cara i no fer paperets.
Òmplic els pulmons i no desespere
mentides van fer al meu cercle un ERE
digues què vols de mi o si em somrius de veres
em veus vindre de lluny i és quan jo accelere.
Merdes, ells volen marcar-nos el destí
fins per respirar volen fer negoci
volien silenciar-nos però no ens anem d’ací
si és on he nascut i ací quedarà el meu fòssil.
Fixe que al carrer eixe fem t’atrapa
si encara no he caigut per la mama i per el papa
fora del mapa, però resistim
mentre quede força, ací seguim.
Anem volant sobre muntanyes de fem
a vegades resistim, altres voltes naufraguem.
Som el sobrant, però no desesperem
mentre quede sostre, sal, aigua i forment.
les bambes d’un cable, un tageto al marbre
la de la botiga pregunta “què tal ta mare?”
Pita baix i baixe, birreta i terrassa
99 problemes però hui dinem a casa.
I volem sobre muntanyes de fem
i xarrem sobre la merda del puto govern
i somniem amb vacances a l’estiu, amb eixir del niu
històries d’un sofà com el Feliu.
Canta com el gitano i la pianola
sona l’afilador des de primera hora
“nene, la consola”, la filla que plora
i la iaia arrastra el carro carregada del Mercadona.
Tot vola, com els llençols pel desllunat
carregant aparatos però no del Media Markt
mirant bocabadat pel balcó amb el sol de cara
pense: “si he de naufragar, que siga ací i ara”.
Anem volant sobre muntanyes de fem
a vegades resistim, altres voltes naufraguem.
Som el sobrant, però no desesperem
mentre quede sostre, sal, aigua i forment.
|
||||
3. |
La jungla (amb DonDada)
03:14
|
|||
4. |
Dóna-li color (amb Tesa)
03:37
|
|||
5. |
No hi ha treva
02:57
|
|||
6. |
Let me go
03:45
|
|||
7. |
||||
8. |
Bang!
03:26
|
|||
9. |
Gegants (amb Charly Efe)
04:06
|
|||
Tenen el plan preparat esperant vore quan caus
la seua única esperança és a la teua ment un caos
Vietnam o Laos, el cel que no es il·lumina
i a voltes una aspirina i la taula plena de Mahous.
Miràvem les estrelles des de ben menuts
valents perquè ho fèiem amb por i no ens quedàvem muts
tragàvem com embuts, tots envoltadets d’estièrcol
a vore cóm ho faig jo, no vull sentir-me sol.
Creixen les pors el temps és or, passa la vida
i no podem vore res clar perquè algo hi ha que ens hipnotitza
no vull les claus d’aquell piset a la cornisa
i si vénen a per mi, estic tranquil, no tinc cap pressa.
La boca espesa, una melodia que encisa
i la memòria que ens recorda que vam eixir de pitjors que esta
com una orquestra, a l’uníson, caminant cap a endavant
som enormes com gegants.
Mire enrere i no hem perdut
hem crescut a passes amples
el que som ara nosaltres, excessos i distàncies,
els obstacles que hem vençut.
Amb uns cascos vaig aprendre a escoltar el món
després les mosques ho devoren tot
ara de sol a sol, òbric la finestra i trenque el pom
em senc de tots, sue les nostàlgies a un malson.
Camí al 40 quasi res em renta
allò que buiden lletres ho ompli la tristesa
una vegada t’aixeques el pou besa la terra
i s’embruten les fragàncies de la infància neta.
Que no pare l’orquestra, l’alegria
alce el puny i dins està el present i la primícia
poemes a la pell faran justícia
passa el beat i el tema acabarà en una denúncia.
Totes les lleis del món, del meus ulls al teu cos
el temps se’m cau, si plores, plou
algú desperta als anys i no sóc jo
gegants amb peus de fang, caient com el Dow Jones.
Mire enrere i no hem perdut
hem crescut a passes amples
el que som ara nosaltres, excessos i distàncies,
els obstacles que hem vençut.
Al pou dels desitjos llançant monedes nugades
estire de la corda com de cabines trucades
recupere el dòlar, doblant l’aposta
què ser de major, ni sé la resposta
Tinc mil somnis amagats baix la rajola
en un pis de La Seu des de que jo anava a escola
passege pel Carme, em vénen els flashos
et porte a la caleta on amague els meus pedassos.
Llepar la lluna, ballar la salsa, pàtria moruna
les pors feres salvatge del pell bruna
les porte lligades si m’arrastren com un Cèsar
les tinc domesticades com el drac de la princesa.
Platja i flor de Loto, l’aire a la cara en moto
la innocència congelada en una foto
cambio y corto, Frida i Charly Efe, pare
el futur és un gegant inescrutable.
Mire enrere i no hem perdut
hem crescut a passes amples
el que som ara nosaltres, excessos i distàncies,
els obstacles que hem vençut.
Mire enrere i no hem perdut
hem crescut a passes amples
el que som ara nosaltres, excessos i distàncies,
els obstacles que hem vençut.
|
||||
10. |
A deshora
03:06
|
|||
11. |
||||
12. |
Massa ràpid
04:07
|
Frida Valencia, Spain
Banda de hip hop des de València ciutat. Nou disc GEGANTS ja disponible.
Streaming and Download help
If you like Frida, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp