Free Rap

by Frida

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
03:29
2.
04:00
3.
03:44
4.
5.
04:02
6.
7.
04:39
8.

credits

released January 1, 2013

license

tags

about

Frida Valencia, Spain

Banda de hip hop des de València ciutat. Nou disc GEGANTS ja disponible.

contact / help

Contact Frida

Streaming and
Download help

Track Name: Frida
(Olmos)
Traient de la cova als 40 i a Ali Baba ja,
tota una guaiaba a la cara del tio de Bankia,
ensaimà, portà a l’extrem teniu damunt vaja
tant que te creus mes guai per dir “xaxo”, “prim” o “fire”
aah? en quin idioma parla?
si no m’entens ací eixe espanglish teu mos sona a farla
sacsa la butxaca del Tom i treu les rimes màgia
alguns més que rapers practiquen coprofàgia
oh bella ciao, oh bella ciao ciao
al sol més rojos que el puto llibre del Mao
de KO en KO, i aprenem com un cabrons
dos tipos normals no anem d’espanta taurons
clons i clowns, ens sobren a la city
promeses tenim per donar i vendre com el Dirty
apitxat o barbàrie, fifty fifty,
el gat d’ARRAP se folla a la gata de Hello Kitty
un piti? no merci, perdent l’aposta
m’alce amb el peu esquerre tots els dies aposta
gossos fent la mostra, esquerra de costra
si agafe una pistola li pegue un tir a Costa.
(ElTom)
Apropa’t a la costa est, la puta,
La fruita tòxica,
l’angoixa de l’MC quan dubta;
només un idioma: RAP i comença la disputa, disfruta,
l’Olmos i ElTom, ja ens pots demanar disculpa.
Et trenquem la closca i ens mengem la polpa,
Ja varem eixir d’escola i amb les rimes fem Full-Contact,
volem la fama de l’assassí del Papa,
els divendres la liem grossa com Mohamed Atta.
La flipem amb Wu-tang, Keny Arkana i Tupac,
al mític Fata Morgana vaig prendre la batuta.
Açò és Frida Free Rap,
en valencià i sense murga;
ja ningú ens xiula bro,
ni Déu ens jutja.
(Olmos)
Rosegant-vos com a crispis
llençant-vos freesbis
lletres d’MC’s
són discursos d’una miss,
les nostres? makis
les vostres? xonis,
portem més pedres
i menys música a les manis,
sushi clàssics, sashimi hools,
els bous només em molen
al logo dels Xicago Bulls
fugint dels Xicago Boys,
plantant la llavor
si dic ‘foc foc’
parle de flames,
no de sexe, per favor!
(ElTom)
Fent bona música fertilitzem la terra
Lo rat penat estampant-se al circuit com Fisichella.
Som solidaris, no recolzem gena
Vos escoltem menys que Vincent Van Gogh amb l’orella esquerra.
Ben prop com un veí estic lluny com Finisterra
concursos d’mcs de merda desprestigien l’escena
sabem que el públic majoritari erra
incongruència és fer a un iat, rap de fang d’estany.
Ací rap de marjal pujant el vostre karma,
l’avarícia pot guanyar fins a Karl Marx
Frida free rap, la missió ha començat
Si dic Fat, Fat es que sonem grossos i no unflats.
Track Name: Nit de Ronda
(Olmos)
Nit de ronda, de Rembrandt, estan plovent metàfores
carrers suats com veles, groguencs,
Serrans, de Dalt , Salvador i l’Almudí
Cavallers i Sant Vicent ara son risort pa’l guiri
han sigut bressol Nàpols i Sicília,
el llit del Túria encara dormint altra centúria
la Mar, les Barques i fins on arribà la riuà
una València oculta pels torn de la mascletà
La Seu, El Carme, Velluters: el subterrani,
Plaça Redona i el Mercat abans del nou mil·lenni
el futur que ens ve a sobre, a sota la història
Balansiya, la memòria sota l’asfalt encara l’horta,
mira qui tanca la porta i és encara de nit
qui treballa a la foscor amb les ungles, lluny del llit
encenent els fars al port, l’esplendor del XV
un piso d’adoquins façanes on somnies dins
nit d’espills com embolcall de somnis
mar de pigues, foscor cegant, por d’infant,
insuperable fang, flor negra arrogant,
lluna insomne famosa i solemne, ens parla mussitant
Els Serrans, Quart, velles muralles, ponts, baranes
ronda de nit com en Flandes, núvols rojos per les flames,
per les cames les arrels, carrers laberíntics com budells
somnis amb cistelles amb caps de reis.
La llum s’ha fos el cor ara és de plàstic
la lluna un mos, fòssil com tems juràssic
ens mira amb àcid, als ulls nostàlgics
el món era fantàstic i ara ens dona fàstic.
(ElTom)
Quan la nit fa morir l’ombra ningú espera,
estic mirant cap als costats a vore qui em lleva la febre
tirant tot l’ all i pebre,
vaig del Carme al Cedre,
no em faces perdre el temps per una merda de mistera.
València a fosques es sincera,
Cigarrera cava el meu sepulcre en forma de cilindre;
és moment per vindre,
no per vendre’ns,
sí per viure,
anem al riu a encendre’ns a vore qui s’entera.
Et pinte un quadre d’Empalme a Pont de fusta
fem un collage amb somnis i et pareix que vas en Mustang,
mira amb el bic sóc un orfebre al compondre,
quantes vides em caldran per tal de comprendrem.
El cendrer sap de mi i de la traïció
d’on només el fum plenava aquesta freda habitació
de sobte un ruixat!
som dos per a un paraigües,
ni tu eres una verge ni jo qui per a frenar-te;
recorda’m que la nostàlgia no ens puga,
si parlara el meu buga,
si reobriren el Le club,
de l’Oasis al Chinaski ens coneix cada rajola,
impotència i mota és fusionaven a la gola.
Hui faig cua per parlar en mi,
mig a les deu i mitja del matí i ningú se’n va d’ací,
si em crides estaré allí i aguantaré fins al final...
intacte com un graffiti.
La llum s’ha fos el cor ara és de plàstic
la lluna un mos, fòssil com tems juràssic
ens mira amb àcid, als ulls nostàlgics
el món era fantàstic i ara ens dona fàstic.
Track Name: Free Rap
(ElTom)
Abans no em feies festes i ara me'n vols fer,
o em vols fotre o m'has de menester estic al carrer,
vine i t’explique que és un dialecte,
no vull que digues que em respectes, vull que em respectes!
O.K. ?Ha quedat clar?
sinó tornem a ballar-la,
tinc bon pols i punteria com un campió de petanca,
ElTom dards llança,
amb versemblança,
açò és real, açò és Frida Free Rap a tota ultrança.
Altres parlant de diners,
de com de yankees són,
he escoltat un parell de temes i sonen a uníson,
que si que fumen molt,
apagueu-li el megàfon
Si cal teniu suborn i un bon clot per amagar-los.
Espolsa’t la nàpia, paria que estàs sèpia convençut,
com la grip aviar sou una mentida que mai m’he cregut, mut,
jo també se que és navalla i droga als pantaques,
els collons per soga , amagant-me dels guàrdies .
(Olmos)
No sóc més alt perquè no vull créixer més
d’acord?, en toa’ tu feis, entre al teu feis i em pixe a mort
a dret i a tort, tot beige, ho veig, no vas al fons
arrancant cors, a cor, les Corts, s’escolten plors
el carrer tot sol dol, o no ho has vist bro?
vacances com l’Ovidi no com de Niro al Padrino,
jo sóc d’ací, i no aspire a ser Madrid
ni en el rap ni en la política, així que ciao bambino!
Frida és trencament, l’escletxa i no et quadra
tir i arrossegament, estic en ratxa, canya brava
penya que estava, molava i ara que pense, sobrava
açò és un capritx del destí, primo: el que faltava
fem una maqueta perquè ens ix del piu
som llicència lliure, no subjectes a cap directriu
segell, cadena perpetua, o sangonera d’estiu
si soltem la tornada et jure, es desborda el riu!
Penya als concerts, votant al cel
alçant la mà, cridant ben fort:
Frida! Free Rap!
Penya als concerts, votant al cel
alçant la mà, cridant ben fort:
Frida! Free Rap!
(ElTom)
Penya als concerts se queden amb la cara de…
Com? flipant! rimes toxes com Van Damme;
fent-nos grans sense endoll, productor ni manager,
fora de lo comú com personatges de Paul Auster.
Amic tant de gimnàs no et fa ser millor MC.
Ho veig difícil que ens agafes sense bici.
Somric una vegada comença a sonar el beat,
ara em toca a mi , sóc explícit des del tríptic.
Tirant-los lívid, són impotents com Pavese,
l’Olmos pintant paraules que et retracta com Velázquez, Fem un parèntesi
on collons esteu que no vos veig?
Vos cal solfeig,
fluïm com el Tàmesis;
arriba el gènesis les mans en l’aire,
que no ho poses més fort nano que a mi no em tangues
Truxes o pangues, els diners mangues
i si no saps ni nadar perquè t’embarques.
(Olmos)
Penya als concerts es queden amb la cara de l’Ecce Homo
¿como? flipant-la, rimes toxes com el Duomo
alcem València com el Ono, Frida ADSL al intèrfon,
obri la porta o la tirem tron,
rimant tota la puta vida, açò no te que ser sa
el Tom s’escriu huit versos mentre es beu una birra
el Loren fa huit beats mentre et poses la gorra
així que mira, tanca la paradeta vinga tira!
màxim recolzament si ho fas de cor i transmets
patada en la boca si ho fas per a enganyar xiquets
treu tickets, gorró no estafes l’organització
artista pessetero, solo lo haces por dinero!
ací sabem fluir amb consciència de classe
tu sabràs fluir però et falta molta classe
és rap de base, no rap de pase-VIP
si vols deixar un missatge fes-ho després del biiip
Penya als concerts, votant al cel
alçant la mà, cridant ben fort:
Frida! Free Rap!
Penya als concerts, votant al cel
alçant la mà, cridant ben fort:
Frida! Free Rap!
Track Name: Entre cella i cella
(Olmos)
És el Tom i l’Olmos qui vos parla, vamos l’heu liat parda,
puja el nivell del mar a cada estrofa i no tens barca
roïns com la parca, volen sucar del pot
treuen la mà buida i encara diuen que hi ha de tot,
estem actius, combatius, creant un nou rebrot
altres més falsos que ninot del Brico Depôt,
em fot tant hipòcrita àgil, que prenguen per imbècil
ací hi ha uns límits i tu estàs fora, fàcil,
fàcil és cagar-se en Fabra en algun tema
fàcil és dir el PPSOE és una merda
fàcil és parlar i no ser conseqüent
fàcil és voler pujar-se al carro
i no aguantar les hòsties al carrer,
ací hi ha penya amb curro a manta a l’esquena
companyes conscients fugint d’una condemna
tenim un problema, ens falta praxis, teorema,
a molts mc’s sintaxis, baixar els fums i crear escena,
per a mi tenir un grup també és militar, saps?
ens la juguem cridant ben fort des d’allà dalt
que l’altaveu és una sort i hi ha que usar-lo bé
no per a dir pollades o parlar com de llarga la tens
prens nota? o et faig un corquis amb mides
si fardes de València i després la traeixes com Judes
tres vegades, la negaràs, l’hauràs cagat fava
perquè a la quarta vas a la llista negra com Calatrava.
Volem soltar-la clara, rimar i sense més
Volem sentir bramar la grada i els carrers
Volem treure la cara, ser valents, honests i conseqüents
que el nostre únic jutge siga el temps, la nostra gent.
(ElTom)
Ningú estarà per tu si no estigueres tu abans
2 col·legues reals, company, oblida els fans,
Si no els has obeït mai no et defensaran
només contemplaran l’amplitud de la caiguda,
sereu producte d’or com Teresa de Calcuta,
Frida buscats pel mon com la droga més pura;
Upyd una farsa,com el barça, venjança,
son íntims del sicari que amb tu acabarà, Fava,
vocalitza i torca’t la baba, puta
es Barberà i no la que al carrer s’embruta,
camine amb decisió , direcció al coliseu
no deixeu que ningú vos faça canviar la ruta.
Mirant al cel com Galileu en telescopi,
cada volta més ateu, tancant la COPE
feu..el que realment vulgueu no pregunteu
he estat al límit del dubte i nomes estàs tu per respondre
I tu que et creus eh! Cuida dels teus
mentre tingueu pa i niu tota la resta serà lleu,
oblida’t de Déu redéu cuida el teu cultiu
a la seu viu el més gran fariseu.
U! per a tots aquells que ja ho tenien clar
Dos! Perquè no vos pensavem fallar
Tres! Volem sentir-vos ben fort
Volem cremant el circ, enderrocar l’emperador
Volem soltar-la clara, rimar i sense més
Volem sentir bramar la grada i els carrers
Volem treure la cara, ser valents, honests i conseqüents
que el nostre únic jutge siga el temps, la nostra gent.
Track Name: Hollywood
(Olmos)
Em tiraré el món a l’esquena, nena
el futur és boira, boira
posem els fars, el futur és boira
crema, la història cadena perpetua
puja a la noria, gira, vola la melena
línia divisòria? teua, meua, no és el tema
el futur és boira negra i crema
si els bàrbars, estarem lluny
besa’m com aquell Juny, pesa el temps
anys de pluja, altra centúria
somnis entre racons verds del Túria
fúria de metalls, xocant,
els segons s’estan desglaçant
demà uns ventalls, volant,
de mil peces, colors perses
matins de maduixes
com en Hollywood, de cine
el futur és boira, joventut
com en Hollywood, però real
asseguts somiant que somiem
estava cantat, tenim les notes
els llavis s banyats ho notes?
el futur ens te por
infinits,els estels parlen.
com en Hollywood, immortals
cel·luloide, fotos i retalls
com en Hollywood, altre ball
dóna’m la mà fugim del no demà
mira la llum, llepem l’hortizó
dos pols, són pocs, vols?
fem el camí, cos germà
dóna’m la mà fugim del no demà
si el món és el Mar d’Aral
s’amaga, dóna’m la mà, germana
hem creat un nou continent, junts
ho saben alguns, durs com animals
tallarem la gàbia, obrirem les aigües
beurem llàgrimes, un groc d’or
obrirà el matí, el futur era boira ahir
i dic era, era boira, ahir
hui parlem de veure l’any 3.000
asseguts a un núvol, l’any 3.000
allà ballarem lliures,
surant, cadascú un ala
volant, com en Hollywood tot és possible
converses de dos anys, volant
cadascú un ala,
espenta el vent arribem Mart, amb tot el sol de cara
tombats a la gespa, se’ns farà de nit
pels Déus que se’ns farà de nit
milers d’estels com veles
suaus teles, l’infinit per redolar
noves formes, pintures murals
mars, amb nous nom per batejar
tot un món, tastant sabors
tastant-nos capvespres rojos
com en Hollywood, de cine
el futur és boira, joventut
com en Hollywood, però real
asseguts somiant que somiem
estava cantat, tenim les notes
els llavis s banyats ho notes?
el futur ens te por
infinits,els estels parlen.
com en Hollywood, immortals
cel·luloide, fotos i retalls
com en Hollywood, altre ball
dóna’m la mà fugim del no demà
mira la llum, llepem l’horitzó
dos pols, són pocs, vols?
fem el camí, sense boira
dóna’m la mà fugim del no demà.
Track Name: El pincel de la angustia
(ElTom)
Era un full en blanc una vesprada de pluja canviant calitja a la llotja per una idea bona, el llapis a la mà el idealisme m’ha convers, després de passar com Rimbaud una temporada al infern. Desinflar-se es el luxe del dubte si no funciona l’airbag millor que no et muntes, millor que apuntes o sempre seràs un hater, esfondrant-se a la platea com al ring Freizer. Tinc la mida em falta el fil, l’agulla, tinc la direcció falteu tu i la cisalla, escrivint La vida breu com Manuel de falla, fills de la BSS i crew Cassalla. Tan complex és que no captes ni l’índex, fugint del vostre rogle, trencant-vos com un vèrtex
24/7 fins en vacances,festes si això és un somni no em despertes.
(Olmos)
Els carrers ens fan pols, som l’herba
que creix pels racons, la renaixença
avantguarda, colors, com Frida
consciència i art trencador, no fet a mida
estampida colossal, dilluns boreal
estiu glacial, entre la rosa i l’amonal
estic dubtant, guarda el flanc del pit
o et clavaran la daga,
amistat o família és relatiu, hi ha qui s’amaga,
qui es mou sols pel premi com els dofins
la bilis és la vida agra que s’amaga dins
Metàfora, esta cridant sota els coixins
del pit als llavis, hi ha un sender de terra dels fenicis
i digues com cou anar sempre a contracorrent
i digues si ser tou et sembla adient
llepant ferides per si la saliva sana,
Llevant, Ponent i Tramuntana xiulant-me una balada.
(Veronikë)
Y tu qué pintas con penas mis desdichas
con cada trazo llenas el lienzo con caricias
desperdicias tu talento que poco a poco se mustia
pintando tu vida con el pincel de la angustia (x2)
(Veronikë)
Cuantos poetas pensaron parar el tiempo
para plasmar la rima que se esconde en su pensamiento
pero el tiempo no paró, la rima desapareció
intento pintar alegría, pero me frustra esta eterna melancolía
dime dónde te escondes Sofía, anhelo tu compañía,
cuando me hiciste creer, que es falso lo que veía
que las cosas son así, porque alguien algún día
me ató de piernas y manos, lejos de aquella salida
impidiéndome ver la cegadora luz del día,
ahora entre las sombras solo quisiera saber
quien de las sombras hace formas para hacerme creer
que lo hay es lo que existe solo quisera entender
como esta vida es tan triste.
Y tu qué pintas con penas mis desdichas
con cada trazo llenas el lienzo con caricias
desperdicias tu talento que poco a poco se mustia
pintando tu vida con el pincel de la angustia (x2)
(Olmos)
El sostre del quarto dibuixa estrelles,
l’hora és bruixa i no afluixa la soga a les benes,
ruixa el coixí, tal volta naixeran fulles seques
llàgrimes agulles, vidres a les parpelles
silencis fràgils de Murano, els teus al fosc
son un far que sempre em porten a bon port
records de nano, la teua mà fent fugir la por
aquell xiquet tímid encara vol, dormir al teu bressol,
sentir que res ha canviat, aquella casa a la seu
la porta, l’escala, el correu, el balcó pregant a Déu,
deu anys i uns crits al pati, un rosari
fotos de la guerra a la caixa de llanda dins l’armari
jugar mentre em mires, aprendre els carrers del barri
la llum groga a la nit, marcant l’horari d’hivern
esperar-te despert al llit amb un ull obert,
les galtes i les teues mans cordites per un llarg desert.
(ElTom)
Plenant prestatgeries, subjectant vocables, mira’m fixament als ulls o no et rigues; el dia de la teua boda recorda no cridar-me, estaré perdut a un after amb Teko i Carles. Obeíem projectes que després se suïcidaven, fumàvem high level sabor maduixa; contemplar el rovell al cos i al voltant era la forma d’oscil·lar del pinzell de l’angoixa. La seny tèrbola,com l’àcid per l’esquela, queda lluny d’allò real, apunteu-se-la. Felatori no t’espere, no vendré una falsa pena: No vaig fer res per ell però que bo que era! Saben plenar la boca soltant merda o farsa, aneu lligant-se les bambes que ha començat la cursa, la mordassa no hem frena, ja no em doma, duc música i aroma com l’Entrada de la Murta.
Track Name: L'enemic
Ja estic fart van quatre multes en un mes
les dues primeres per fumar a un banc les altres per aparcament,
a més tinc un parell de col·legues que han de pagar tres-cents
per lluitar pels vostres drets l’altre dia a Zapadores.
Tot i Així no em feu gens ni mica de por
encara que ens rebenteu els ulls amb pilotes de golf,
encara que mateu als pobres per un míser sou o un incentiu
jo almenys puc dir que sóc persona i no un brut gos,
o un porc o el fill de puta major
que necessita porra i pistola perquè li falten ous,
li lleva la son que de nou aparega un jutge com cal
i després de torturar-ho durant hores li vole el cap.
en Cap cap cap els vostres bitzacs
ací diem fuck, fuck , fuck a la vostra placa
voleu fer-se amb el blat després de furtar-nos els bens
però sabeu que en som molts més i que junts tombarem l’estaca.
Eltom Contraataca és l’hora del combat
per tal de no usar prozac vos cagaré en la cara,
Espanya esquarterada, sacsejada i ja fa més de cent anys
que va publicar-ho Garcia Lorca a la ciutat dels gitans.
Fam vos faria passar a tots, fanàtics cabrons
Cos Nacional de Policia? No, d’eixits esnifadors
sense raó, sense valors,sense galons i sense tot,
per al vostres superior em guarde l’últim estoc
i avise que si fos per mi estarien tots a una fosa
la seua roba és uniforme igual que el seu cervell,
realment els agrada la violència no l’ordre ni la llei
vols un consell? Jo si fora tu no em casaria amb ell.
Puto (cabró) policia que assassina
Som l’enemic , ja ho saps, tu ets carn de canó
Puto (cabró) que t’amagues a les corts
si estimes la teua vida, mira baix l’escó.
Fa el mal,fa el mal i que collons vols que jo faça
ell té la fàbrica d’armes a casa, nosaltres una destral.
Es fals, no és guai, és el cosí germà de tal,
el fill de pasqual, per mi millor que se’n vaja.
Amb nosaltres no va sorgir efecte la política de la ignorància,
el microxip amb comandament a distancia,
si Europa continua així no m’aniré a Itàlia ni a França
m’aniré a una cova perduda entre els Serrans i L’alt Palencia.
En la distància pensaré en tots vosaltres,
encara que ja ho he fet altres voltes i sempre arribe al a mateixa conclusió,
ser polític no és una vocació,
és allò més paregut a estar per damunt de tots, acció!!
el poble necessita alçar-se, el barri venjar-se,
buidar-los la nevera a tots estos tan ben farcits,
tan ben teixits, amb tant d’èxit,
no perpetuar-los cada quatre anys a una falsa votació.
Ni tradició, ni transició,
el tema és que ací hi ha quatre famílies que es reparteixen el roscó,
com els Fabra a Castelló,
com a València els Roig,
com Botín, Boluda i Peréz,
com els Franco i els Borbó.
Censureu la informació que el vostre joc desequilibre.
trist és prohibir cultura i cartells i al Youtube llevar visites,
dur com viatjar per sobreviure i tot i així t’odien,
jo si fora tu no em fiaria d’ell.
Puto (cabró) policia que assassina
Som l’enemic , ja ho saps, tu ets carn de canó
Puto (cabró) que t’amagues a les corts
si estimes la teua vida, mira baix l’escó.
Track Name: Marques a la pell
(Olmos)
Se’ns va fer de nit, la sorra estava ja freda
eixint rollos del pit, com Dony Darko la seqüela
humit el crit de la fera al crepuscle de seda
la mar sencera, ones xiulant himnes de guerra
el demà és cera calenta, crema als dits i marca
València és un barca, un carreró groguenc al vespre
un orxata gelada, un all i pebre,
fugir dels teus carrers, és temptador quan no vols perdre
veiem sol fora la cova, com Aristòtil
el mite la caverna mediàtica no és volàtil, és tàctic,
és tot tàctil, el tic tac tràgic, el feedback màgic,
no em faré el simpàtic, hui no estic bé,
si veieu que no parle arreplegueu-me,
tot es barreja al cap, la fi del camp
el cant dels sants, germans de sang
caminar per la Seu, els vells paranys
aquell nom seu i meu, ara és el teu, eh?
no parle de mi, parle de tu, feu-ho vostre
la vida és un plat principal, sense postres
portes la teua càrrega, valenta
respiràrem fons a aquella muntanya lentament
l’ermita de Santa Llúcia veient,
la costa valenciana i una rojor adolescent
els anys a la plana, ja són pretèrit
ens fem grans i la mare plora la fi d’un cicle
lluitem desaforadament per l’èxit
quan la felicitat deuria ser l’únic vincle
darrere el cristall d’un xic tímid
pujar a un escenari i sentir un xiscle
amagar els secrets del mèrit
arrogant, sota un sol pastós de xicle
abans que s’acabe el món
com les Barraques
no perdrem el temps
tio,que no és debades
que no t’estranyes
estava escrit en el llibre dels fets,
i en les fulles que no hem parit.
(ElTom)
Amb mil marques a la pell però no de tatuatges,
alguna influència grunge sense buscar segell,
volem llar i lleis pròpies, novies,
tenim més bales en stock que un venedor de fusells.
Ei! Xica, aneu-se’n tu i el meu cervell, vell
exilieu-se un parell d’anys a la seu d’urgell.
Els moments claus de la vida es mesuren en segons,
vull cantar-te aquesta nit i follar-te com un cérvol.
Innombrables ocasions deixades córrer,
recordar-se només del que no va ocórrer,
com a Andorra fem negocis sense impostos,
els impostors els catem de les bambes fins la gorra.
Putes vestides amb pells,..
reines als polígons per un jornal decent
lladres enaltits a la T.V.
mentre els vertaders herois acaben a Picassent
acompanyant-li al fem, reciclem
férem el testament i ara composem el Rèquiem,
som bona gent, no canviem duros a pesseta
tornant-ho a llegir que la dita ja està feta.
sigues discreta,
pugem com la meseta
a la platea ni fent amena ni amb oxigen,
al temps Frida Free Rap porta l’origen,
és per això que és fixen i encara no hem obert ni la despensa.
La corda es tensa , som la defensa,
que pensa i que menja
que et llança una vaselina de porta a porta,
sense unflar l’aorta i sense demanar propina.
abans que s’acabe el món
com les Barraques
no perdrem el temps
tio,que no és debades
que no t’estranyes
estava escrit en el llibre dels fets,
i en les fulles que no hem parit.

If you like Frida, you may also like: