(Olmos) Traient de la cova als 40 i a Ali Baba ja, tota una guaiaba a la cara del tio de Bankia, ensaimà, portà a l’extrem teniu damunt vaja tant que te creus mes guai per dir “xaxo”, “prim” o “fire” aah? en quin idioma parla? si no m’entens ací eixe espanglish teu mos sona a farla sacsa la butxaca del Tom i treu les rimes màgia alguns més que rapers practiquen coprofàgia oh bella ciao, oh bella ciao ciao al sol més rojos que el puto llibre del Mao de KO en KO, i aprenem com un cabrons dos tipos normals no anem d’espanta taurons clons i clowns, ens sobren a la city promeses tenim per donar i vendre com el Dirty apitxat o barbàrie, fifty fifty, el gat d’ARRAP se folla a la gata de Hello Kitty un piti? no merci, perdent l’aposta m’alce amb el peu esquerre tots els dies aposta gossos fent la mostra, esquerra de costra si agafe una pistola li pegue un tir a Costa. (ElTom) Apropa’t a la costa est, la puta, La fruita tòxica, l’angoixa de l’MC quan dubta; només un idioma: RAP i comença la disputa, disfruta, l’Olmos i ElTom, ja ens pots demanar disculpa. Et trenquem la closca i ens mengem la polpa, Ja varem eixir d’escola i amb les rimes fem Full-Contact, volem la fama de l’assassí del Papa, els divendres la liem grossa com Mohamed Atta. La flipem amb Wu-tang, Keny Arkana i Tupac, al mític Fata Morgana vaig prendre la batuta. Açò és Frida Free Rap, en valencià i sense murga; ja ningú ens xiula bro, ni Déu ens jutja. (Olmos) Rosegant-vos com a crispis llençant-vos freesbis lletres d’MC’s són discursos d’una miss, les nostres? makis les vostres? xonis, portem més pedres i menys música a les manis, sushi clàssics, sashimi hools, els bous només em molen al logo dels Xicago Bulls fugint dels Xicago Boys, plantant la llavor si dic ‘foc foc’ parle de flames, no de sexe, per favor! (ElTom) Fent bona música fertilitzem la terra Lo rat penat estampant-se al circuit com Fisichella. Som solidaris, no recolzem gena Vos escoltem menys que Vincent Van Gogh amb l’orella esquerra. Ben prop com un veí estic lluny com Finisterra concursos d’mcs de merda desprestigien l’escena sabem que el públic majoritari erra incongruència és fer a un iat, rap de fang d’estany. Ací rap de marjal pujant el vostre karma, l’avarícia pot guanyar fins a Karl Marx Frida free rap, la missió ha començat Si dic Fat, Fat es que sonem grossos i no unflats.

(Olmos) Nit de ronda, de Rembrandt, estan plovent metàfores carrers suats com veles, groguencs, Serrans, de Dalt , Salvador i l’Almudí Cavallers i Sant Vicent ara son risort pa’l guiri han sigut bressol Nàpols i Sicília, el llit del Túria encara dormint altra centúria la Mar, les Barques i fins on arribà la riuà una València oculta pels torn de la mascletà La Seu, El Carme, Velluters: el subterrani, Plaça Redona i el Mercat abans del nou mil·lenni el futur que ens ve a sobre, a sota la història Balansiya, la memòria sota l’asfalt encara l’horta, mira qui tanca la porta i és encara de nit qui treballa a la foscor amb les ungles, lluny del llit encenent els fars al port, l’esplendor del XV un piso d’adoquins façanes on somnies dins nit d’espills com embolcall de somnis mar de pigues, foscor cegant, por d’infant, insuperable fang, flor negra arrogant, lluna insomne famosa i solemne, ens parla mussitant Els Serrans, Quart, velles muralles, ponts, baranes ronda de nit com en Flandes, núvols rojos per les flames, per les cames les arrels, carrers laberíntics com budells somnis amb cistelles amb caps de reis. La llum s’ha fos el cor ara és de plàstic la lluna un mos, fòssil com tems juràssic ens mira amb àcid, als ulls nostàlgics el món era fantàstic i ara ens dona fàstic. (ElTom) Quan la nit fa morir l’ombra ningú espera, estic mirant cap als costats a vore qui em lleva la febre tirant tot l’ all i pebre, vaig del Carme al Cedre, no em faces perdre el temps per una merda de mistera. València a fosques es sincera, Cigarrera cava el meu sepulcre en forma de cilindre; és moment per vindre, no per vendre’ns, sí per viure, anem al riu a encendre’ns a vore qui s’entera. Et pinte un quadre d’Empalme a Pont de fusta fem un collage amb somnis i et pareix que vas en Mustang, mira amb el bic sóc un orfebre al compondre, quantes vides em caldran per tal de comprendrem. El cendrer sap de mi i de la traïció d’on només el fum plenava aquesta freda habitació de sobte un ruixat! som dos per a un paraigües, ni tu eres una verge ni jo qui per a frenar-te; recorda’m que la nostàlgia no ens puga, si parlara el meu buga, si reobriren el Le club, de l’Oasis al Chinaski ens coneix cada rajola, impotència i mota és fusionaven a la gola. Hui faig cua per parlar en mi, mig a les deu i mitja del matí i ningú se’n va d’ací, si em crides estaré allí i aguantaré fins al final... intacte com un graffiti. La llum s’ha fos el cor ara és de plàstic la lluna un mos, fòssil com tems juràssic ens mira amb àcid, als ulls nostàlgics el món era fantàstic i ara ens dona fàstic.

(ElTom) Abans no em feies festes i ara me'n vols fer, o em vols fotre o m'has de menester estic al carrer, vine i t’explique que és un dialecte, no vull que digues que em respectes, vull que em respectes! O.K. ?Ha quedat clar? sinó tornem a ballar-la, tinc bon pols i punteria com un campió de petanca, ElTom dards llança, amb versemblança, açò és real, açò és Frida Free Rap a tota ultrança. Altres parlant de diners, de com de yankees són, he escoltat un parell de temes i sonen a uníson, que si que fumen molt, apagueu-li el megàfon Si cal teniu suborn i un bon clot per amagar-los. Espolsa’t la nàpia, paria que estàs sèpia convençut, com la grip aviar sou una mentida que mai m’he cregut, mut, jo també se que és navalla i droga als pantaques, els collons per soga , amagant-me dels guàrdies . (Olmos) No sóc més alt perquè no vull créixer més d’acord?, en toa’ tu feis, entre al teu feis i em pixe a mort a dret i a tort, tot beige, ho veig, no vas al fons arrancant cors, a cor, les Corts, s’escolten plors el carrer tot sol dol, o no ho has vist bro? vacances com l’Ovidi no com de Niro al Padrino, jo sóc d’ací, i no aspire a ser Madrid ni en el rap ni en la política, així que ciao bambino! Frida és trencament, l’escletxa i no et quadra tir i arrossegament, estic en ratxa, canya brava penya que estava, molava i ara que pense, sobrava açò és un capritx del destí, primo: el que faltava fem una maqueta perquè ens ix del piu som llicència lliure, no subjectes a cap directriu segell, cadena perpetua, o sangonera d’estiu si soltem la tornada et jure, es desborda el riu! Penya als concerts, votant al cel alçant la mà, cridant ben fort: Frida! Free Rap! Penya als concerts, votant al cel alçant la mà, cridant ben fort: Frida! Free Rap! (ElTom) Penya als concerts se queden amb la cara de… Com? flipant! rimes toxes com Van Damme; fent-nos grans sense endoll, productor ni manager, fora de lo comú com personatges de Paul Auster. Amic tant de gimnàs no et fa ser millor MC. Ho veig difícil que ens agafes sense bici. Somric una vegada comença a sonar el beat, ara em toca a mi , sóc explícit des del tríptic. Tirant-los lívid, són impotents com Pavese, l’Olmos pintant paraules que et retracta com Velázquez, Fem un parèntesi on collons esteu que no vos veig? Vos cal solfeig, fluïm com el Tàmesis; arriba el gènesis les mans en l’aire, que no ho poses més fort nano que a mi no em tangues Truxes o pangues, els diners mangues i si no saps ni nadar perquè t’embarques. (Olmos) Penya als concerts es queden amb la cara de l’Ecce Homo ¿como? flipant-la, rimes toxes com el Duomo alcem València com el Ono, Frida ADSL al intèrfon, obri la porta o la tirem tron, rimant tota la puta vida, açò no te que ser sa el Tom s’escriu huit versos mentre es beu una birra el Loren fa huit beats mentre et poses la gorra així que mira, tanca la paradeta vinga tira! màxim recolzament si ho fas de cor i transmets patada en la boca si ho fas per a enganyar xiquets treu tickets, gorró no estafes l’organització artista pessetero, solo lo haces por dinero! ací sabem fluir amb consciència de classe tu sabràs fluir però et falta molta classe és rap de base, no rap de pase-VIP si vols deixar un missatge fes-ho després del biiip Penya als concerts, votant al cel alçant la mà, cridant ben fort: Frida! Free Rap! Penya als concerts, votant al cel alçant la mà, cridant ben fort: Frida! Free Rap!

(Olmos) És el Tom i l’Olmos qui vos parla, vamos l’heu liat parda, puja el nivell del mar a cada estrofa i no tens barca roïns com la parca, volen sucar del pot treuen la mà buida i encara diuen que hi ha de tot, estem actius, combatius, creant un nou rebrot altres més falsos que ninot del Brico Depôt, em fot tant hipòcrita àgil, que prenguen per imbècil ací hi ha uns límits i tu estàs fora, fàcil, fàcil és cagar-se en Fabra en algun tema fàcil és dir el PPSOE és una merda fàcil és parlar i no ser conseqüent fàcil és voler pujar-se al carro i no aguantar les hòsties al carrer, ací hi ha penya amb curro a manta a l’esquena companyes conscients fugint d’una condemna tenim un problema, ens falta praxis, teorema, a molts mc’s sintaxis, baixar els fums i crear escena, per a mi tenir un grup també és militar, saps? ens la juguem cridant ben fort des d’allà dalt que l’altaveu és una sort i hi ha que usar-lo bé no per a dir pollades o parlar com de llarga la tens prens nota? o et faig un corquis amb mides si fardes de València i després la traeixes com Judes tres vegades, la negaràs, l’hauràs cagat fava perquè a la quarta vas a la llista negra com Calatrava. Volem soltar-la clara, rimar i sense més Volem sentir bramar la grada i els carrers Volem treure la cara, ser valents, honests i conseqüents que el nostre únic jutge siga el temps, la nostra gent. (ElTom) Ningú estarà per tu si no estigueres tu abans 2 col·legues reals, company, oblida els fans, Si no els has obeït mai no et defensaran només contemplaran l’amplitud de la caiguda, sereu producte d’or com Teresa de Calcuta, Frida buscats pel mon com la droga més pura; Upyd una farsa,com el barça, venjança, son íntims del sicari que amb tu acabarà, Fava, vocalitza i torca’t la baba, puta es Barberà i no la que al carrer s’embruta, camine amb decisió , direcció al coliseu no deixeu que ningú vos faça canviar la ruta. Mirant al cel com Galileu en telescopi, cada volta més ateu, tancant la COPE feu..el que realment vulgueu no pregunteu he estat al límit del dubte i nomes estàs tu per respondre I tu que et creus eh! Cuida dels teus mentre tingueu pa i niu tota la resta serà lleu, oblida’t de Déu redéu cuida el teu cultiu a la seu viu el més gran fariseu. U! per a tots aquells que ja ho tenien clar Dos! Perquè no vos pensavem fallar Tres! Volem sentir-vos ben fort Volem cremant el circ, enderrocar l’emperador Volem soltar-la clara, rimar i sense més Volem sentir bramar la grada i els carrers Volem treure la cara, ser valents, honests i conseqüents que el nostre únic jutge siga el temps, la nostra gent.

(Olmos) Em tiraré el món a l’esquena, nena el futur és boira, boira posem els fars, el futur és boira crema, la història cadena perpetua puja a la noria, gira, vola la melena línia divisòria? teua, meua, no és el tema el futur és boira negra i crema si els bàrbars, estarem lluny besa’m com aquell Juny, pesa el temps anys de pluja, altra centúria somnis entre racons verds del Túria fúria de metalls, xocant, els segons s’estan desglaçant demà uns ventalls, volant, de mil peces, colors perses matins de maduixes com en Hollywood, de cine el futur és boira, joventut com en Hollywood, però real asseguts somiant que somiem estava cantat, tenim les notes els llavis s banyats ho notes? el futur ens te por infinits,els estels parlen. com en Hollywood, immortals cel·luloide, fotos i retalls com en Hollywood, altre ball dóna’m la mà fugim del no demà mira la llum, llepem l’hortizó dos pols, són pocs, vols? fem el camí, cos germà dóna’m la mà fugim del no demà si el món és el Mar d’Aral s’amaga, dóna’m la mà, germana hem creat un nou continent, junts ho saben alguns, durs com animals tallarem la gàbia, obrirem les aigües beurem llàgrimes, un groc d’or obrirà el matí, el futur era boira ahir i dic era, era boira, ahir hui parlem de veure l’any 3.000 asseguts a un núvol, l’any 3.000 allà ballarem lliures, surant, cadascú un ala volant, com en Hollywood tot és possible converses de dos anys, volant cadascú un ala, espenta el vent arribem Mart, amb tot el sol de cara tombats a la gespa, se’ns farà de nit pels Déus que se’ns farà de nit milers d’estels com veles suaus teles, l’infinit per redolar noves formes, pintures murals mars, amb nous nom per batejar tot un món, tastant sabors tastant-nos capvespres rojos com en Hollywood, de cine el futur és boira, joventut com en Hollywood, però real asseguts somiant que somiem estava cantat, tenim les notes els llavis s banyats ho notes? el futur ens te por infinits,els estels parlen. com en Hollywood, immortals cel·luloide, fotos i retalls com en Hollywood, altre ball dóna’m la mà fugim del no demà mira la llum, llepem l’horitzó dos pols, són pocs, vols? fem el camí, sense boira dóna’m la mà fugim del no demà.

(ElTom) Era un full en blanc una vesprada de pluja canviant calitja a la llotja per una idea bona, el llapis a la mà el idealisme m’ha convers, després de passar com Rimbaud una temporada al infern. Desinflar-se es el luxe del dubte si no funciona l’airbag millor que no et muntes, millor que apuntes o sempre seràs un hater, esfondrant-se a la platea com al ring Freizer. Tinc la mida em falta el fil, l’agulla, tinc la direcció falteu tu i la cisalla, escrivint La vida breu com Manuel de falla, fills de la BSS i crew Cassalla. Tan complex és que no captes ni l’índex, fugint del vostre rogle, trencant-vos com un vèrtex 24/7 fins en vacances,festes si això és un somni no em despertes. (Olmos) Els carrers ens fan pols, som l’herba que creix pels racons, la renaixença avantguarda, colors, com Frida consciència i art trencador, no fet a mida estampida colossal, dilluns boreal estiu glacial, entre la rosa i l’amonal estic dubtant, guarda el flanc del pit o et clavaran la daga, amistat o família és relatiu, hi ha qui s’amaga, qui es mou sols pel premi com els dofins la bilis és la vida agra que s’amaga dins Metàfora, esta cridant sota els coixins del pit als llavis, hi ha un sender de terra dels fenicis i digues com cou anar sempre a contracorrent i digues si ser tou et sembla adient llepant ferides per si la saliva sana, Llevant, Ponent i Tramuntana xiulant-me una balada. (Veronikë) Y tu qué pintas con penas mis desdichas con cada trazo llenas el lienzo con caricias desperdicias tu talento que poco a poco se mustia pintando tu vida con el pincel de la angustia (x2) (Veronikë) Cuantos poetas pensaron parar el tiempo para plasmar la rima que se esconde en su pensamiento pero el tiempo no paró, la rima desapareció intento pintar alegría, pero me frustra esta eterna melancolía dime dónde te escondes Sofía, anhelo tu compañía, cuando me hiciste creer, que es falso lo que veía que las cosas son así, porque alguien algún día me ató de piernas y manos, lejos de aquella salida impidiéndome ver la cegadora luz del día, ahora entre las sombras solo quisiera saber quien de las sombras hace formas para hacerme creer que lo hay es lo que existe solo quisera entender como esta vida es tan triste. Y tu qué pintas con penas mis desdichas con cada trazo llenas el lienzo con caricias desperdicias tu talento que poco a poco se mustia pintando tu vida con el pincel de la angustia (x2) (Olmos) El sostre del quarto dibuixa estrelles, l’hora és bruixa i no afluixa la soga a les benes, ruixa el coixí, tal volta naixeran fulles seques llàgrimes agulles, vidres a les parpelles silencis fràgils de Murano, els teus al fosc son un far que sempre em porten a bon port records de nano, la teua mà fent fugir la por aquell xiquet tímid encara vol, dormir al teu bressol, sentir que res ha canviat, aquella casa a la seu la porta, l’escala, el correu, el balcó pregant a Déu, deu anys i uns crits al pati, un rosari fotos de la guerra a la caixa de llanda dins l’armari jugar mentre em mires, aprendre els carrers del barri la llum groga a la nit, marcant l’horari d’hivern esperar-te despert al llit amb un ull obert, les galtes i les teues mans cordites per un llarg desert. (ElTom) Plenant prestatgeries, subjectant vocables, mira’m fixament als ulls o no et rigues; el dia de la teua boda recorda no cridar-me, estaré perdut a un after amb Teko i Carles. Obeíem projectes que després se suïcidaven, fumàvem high level sabor maduixa; contemplar el rovell al cos i al voltant era la forma d’oscil·lar del pinzell de l’angoixa. La seny tèrbola,com l’àcid per l’esquela, queda lluny d’allò real, apunteu-se-la. Felatori no t’espere, no vendré una falsa pena: No vaig fer res per ell però que bo que era! Saben plenar la boca soltant merda o farsa, aneu lligant-se les bambes que ha començat la cursa, la mordassa no hem frena, ja no em doma, duc música i aroma com l’Entrada de la Murta.

Ja estic fart van quatre multes en un mes les dues primeres per fumar a un banc les altres per aparcament, a més tinc un parell de col·legues que han de pagar tres-cents per lluitar pels vostres drets l’altre dia a Zapadores. Tot i Així no em feu gens ni mica de por encara que ens rebenteu els ulls amb pilotes de golf, encara que mateu als pobres per un míser sou o un incentiu jo almenys puc dir que sóc persona i no un brut gos, o un porc o el fill de puta major que necessita porra i pistola perquè li falten ous, li lleva la son que de nou aparega un jutge com cal i després de torturar-ho durant hores li vole el cap. en Cap cap cap els vostres bitzacs ací diem fuck, fuck , fuck a la vostra placa voleu fer-se amb el blat després de furtar-nos els bens però sabeu que en som molts més i que junts tombarem l’estaca. Eltom Contraataca és l’hora del combat per tal de no usar prozac vos cagaré en la cara, Espanya esquarterada, sacsejada i ja fa més de cent anys que va publicar-ho Garcia Lorca a la ciutat dels gitans. Fam vos faria passar a tots, fanàtics cabrons Cos Nacional de Policia? No, d’eixits esnifadors sense raó, sense valors,sense galons i sense tot, per al vostres superior em guarde l’últim estoc i avise que si fos per mi estarien tots a una fosa la seua roba és uniforme igual que el seu cervell, realment els agrada la violència no l’ordre ni la llei vols un consell? Jo si fora tu no em casaria amb ell. Puto (cabró) policia que assassina Som l’enemic , ja ho saps, tu ets carn de canó Puto (cabró) que t’amagues a les corts si estimes la teua vida, mira baix l’escó. Fa el mal,fa el mal i que collons vols que jo faça ell té la fàbrica d’armes a casa, nosaltres una destral. Es fals, no és guai, és el cosí germà de tal, el fill de pasqual, per mi millor que se’n vaja. Amb nosaltres no va sorgir efecte la política de la ignorància, el microxip amb comandament a distancia, si Europa continua així no m’aniré a Itàlia ni a França m’aniré a una cova perduda entre els Serrans i L’alt Palencia. En la distància pensaré en tots vosaltres, encara que ja ho he fet altres voltes i sempre arribe al a mateixa conclusió, ser polític no és una vocació, és allò més paregut a estar per damunt de tots, acció!! el poble necessita alçar-se, el barri venjar-se, buidar-los la nevera a tots estos tan ben farcits, tan ben teixits, amb tant d’èxit, no perpetuar-los cada quatre anys a una falsa votació. Ni tradició, ni transició, el tema és que ací hi ha quatre famílies que es reparteixen el roscó, com els Fabra a Castelló, com a València els Roig, com Botín, Boluda i Peréz, com els Franco i els Borbó. Censureu la informació que el vostre joc desequilibre. trist és prohibir cultura i cartells i al Youtube llevar visites, dur com viatjar per sobreviure i tot i així t’odien, jo si fora tu no em fiaria d’ell. Puto (cabró) policia que assassina Som l’enemic , ja ho saps, tu ets carn de canó Puto (cabró) que t’amagues a les corts si estimes la teua vida, mira baix l’escó.

(Olmos) Se’ns va fer de nit, la sorra estava ja freda eixint rollos del pit, com Dony Darko la seqüela humit el crit de la fera al crepuscle de seda la mar sencera, ones xiulant himnes de guerra el demà és cera calenta, crema als dits i marca València és un barca, un carreró groguenc al vespre un orxata gelada, un all i pebre, fugir dels teus carrers, és temptador quan no vols perdre veiem sol fora la cova, com Aristòtil el mite la caverna mediàtica no és volàtil, és tàctic, és tot tàctil, el tic tac tràgic, el feedback màgic, no em faré el simpàtic, hui no estic bé, si veieu que no parle arreplegueu-me, tot es barreja al cap, la fi del camp el cant dels sants, germans de sang caminar per la Seu, els vells paranys aquell nom seu i meu, ara és el teu, eh? no parle de mi, parle de tu, feu-ho vostre la vida és un plat principal, sense postres portes la teua càrrega, valenta respiràrem fons a aquella muntanya lentament l’ermita de Santa Llúcia veient, la costa valenciana i una rojor adolescent els anys a la plana, ja són pretèrit ens fem grans i la mare plora la fi d’un cicle lluitem desaforadament per l’èxit quan la felicitat deuria ser l’únic vincle darrere el cristall d’un xic tímid pujar a un escenari i sentir un xiscle amagar els secrets del mèrit arrogant, sota un sol pastós de xicle abans que s’acabe el món com les Barraques no perdrem el temps tio,que no és debades que no t’estranyes estava escrit en el llibre dels fets, i en les fulles que no hem parit. (ElTom) Amb mil marques a la pell però no de tatuatges, alguna influència grunge sense buscar segell, volem llar i lleis pròpies, novies, tenim més bales en stock que un venedor de fusells. Ei! Xica, aneu-se’n tu i el meu cervell, vell exilieu-se un parell d’anys a la seu d’urgell. Els moments claus de la vida es mesuren en segons, vull cantar-te aquesta nit i follar-te com un cérvol. Innombrables ocasions deixades córrer, recordar-se només del que no va ocórrer, com a Andorra fem negocis sense impostos, els impostors els catem de les bambes fins la gorra. Putes vestides amb pells,.. reines als polígons per un jornal decent lladres enaltits a la T.V. mentre els vertaders herois acaben a Picassent acompanyant-li al fem, reciclem férem el testament i ara composem el Rèquiem, som bona gent, no canviem duros a pesseta tornant-ho a llegir que la dita ja està feta. sigues discreta, pugem com la meseta a la platea ni fent amena ni amb oxigen, al temps Frida Free Rap porta l’origen, és per això que és fixen i encara no hem obert ni la despensa. La corda es tensa , som la defensa, que pensa i que menja que et llança una vaselina de porta a porta, sense unflar l’aorta i sense demanar propina. abans que s’acabe el món com les Barraques no perdrem el temps tio,que no és debades que no t’estranyes estava escrit en el llibre dels fets, i en les fulles que no hem parit.